A Almàssera hem donat el pas, i hem constituït la CUP. Comencem a treballar per a que, per primera vegada, una proposta auténticament democràtica, participativa i solidària, que defense el territori i la nostra identitat, oferisca una alternativa a les properes eleccions. El nostre poble és la imatge viva del País Valencià. Durant quatre legislatures, el conservador i secessionista Enrique Ramón ha governat el poble amb comoditat, amb el recolzament electoral majoritari. Amb el temps, l'histriònic blaver d'Unió Valenciana es convertí en el moderat gestor/agent immobiliari, enemic de la polèmica, que deixà la política forçat per la salut. Ara, els seus grisos successors del PP només aspiren a ser una tranquil.la continuïtat del seu llegat.

A Almàssera hem donat el pas, i hem constituït la CUP. Comencem a treballar per a que, per primera vegada, una proposta auténticament democràtica, participativa i solidària, que defense el territori i la nostra identitat, oferisca una alternativa a les properes eleccions. El nostre poble és la imatge viva del País Valencià. Durant quatre legislatures, el conservador i secessionista Enrique Ramón ha governat el poble amb comoditat, amb el recolzament electoral majoritari. Amb el temps, l'histriònic blaver d'Unió Valenciana es convertí en el moderat gestor/agent immobiliari, enemic de la polèmica, que deixà la política forçat per la salut. Ara, els seus grisos successors del PP només aspiren a ser una tranquil.la continuïtat del seu llegat. Al cap de pocs anys d'especulació immobiliària descontrolada, amb la connivència política, el nucli urbà ha crescut molt. S'ha menjat l'horta per a donar pas a una gran zona residencial d'adossats i unifamiliars de luxe a preus prohibitius. Aquest model insolidari i insostenible malbarata la terra i, a més, ha contribuït a empitjorar el problema de l'habitatge. La bombolla immobiliària s'unflà, beneficiant els oportunistes i els professionals del pelotazo. L'obra nova quedava reservada per a gent cada vegada amb major 'capacitat d'endeutament', mentre la resta havia de competir per l'oferta de segona mà, que també s'ha encarit sense fre. Ara que la bombolla es desunfla, la crisi és evident al País Valencià, on els números depenien del turisme i la construcció. Però les crisis no les pateixen els especuladors; per a ells, només són un molest retard en recollir beneficis. Els habitatges i els terrenys urbanitzables guanyats a l'horta esperaran temps millors. A poques passes de l'Ajuntament, al Carrer Doctor Pèris, encara hi és el solar de l'antic edifici que, malalt d'aluminosi, s'enfonsà el 2002 emportant-se dues vides. Finalment, han començat les obres de reconstrucció. Amb el dolor viu i els periodistes davant, responsables de l'Ajuntament i la Generalitat prometeren solucions i diners ràpids, que encara no han arribat. Algunes persones propietàries han mort esperant, i no veuran la nova casa; les que queden, farts de pagar lloguers, han decidit construir habitatges de renda lliure, mentre els venedors de fum miren cap a altra banda. Quan s'enfonsà l'edifici arribaren les presses. L'Alcaldia impulsà la reforma d'altres edificis, dos dels quals foren apuntalats d'urgència. El poble està marcat pels abusos dels especuladors que, després d'enriquir-se, deixen darrere un munt de problemes crònics que pateixen les persones i, finalment, es solucionen amb diners públics. Malgrat això, no s'ha aprés la lliçó. Ja s'ha obert l'Avinguda dels Drets Humans, eixamplant encara més l'agressió a l'horta. Però no hi ha prou: al final de l'anterior legislatura hi havia presses per a aprovar el nou pla d'urbanització dels terrenys de la vella fàbrica de Nalda. Davant de les perspectives de negoci fàcil, els propietaris tancaren i acomiadaren el personal. També som un exemple paradigmàtic de la manipulació interessada de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra identitat. El poble és un museu de la secessió lingüística. Tenim Polideportiu, podem anar a un lloc anomenat plaja (pronunciat platxxxa, vora la mar) i estudiar al colege públic (pronunciat coletxxxe). La bandera d'aquest desori és el patètic senyal que prohibeix els cotxes entrar al carrer, menys els que van als garajos (pronunciat garatxxxos). Un d'ells ha estat elevat a una altura suficient per a que qui corregia aquesta agressió visual ja no ho pogués fer més. No contents amb això, a Almàssera al dia, l'Ajuntament publicà un article proclamant l'èxit del responsable de la senyalització, en defensa de la tradició local d'escriure 'amb regles pròpies, no normatives'. Però, com a la resta del país, la nostra història pot ser utilitzada a conveniència dels populistes, sense miraments. Front al col.legi s'ha alçat una bonica font que reprodueix la carta de donació del poble, signada per Jaume I a Dertosa. Tot siga per a embellir el poble de cara a les eleccions, però si pot ser, que ningú sàpiga on és l'antiga Dertosa. Així, ha continuat la pràctica de governar sense tindre en compte les nostres necessitats. Ens volen fer creure que l'únic que necessitem son més falles, més friquis a les festes i més rotondes (que durant un temps, aparegueren com bolets per a anunciar noves obres). S'han col.locat els amics i els familiars. S'han fet oposicions a mida i, fins i tot, s'han creat llocs ad hoc com el del Museu de l'Horta que, en realitat, és un museu de l'explotació animal. La vella Casa de la Juventud, convertida després en quadra per al bou de les festes, s'ha reconvertit en un mini-zoo de minúscules gàbies on unes quantes gallines, ànecs i titots estan condemnats a una vida miserable, només per a que, suposadament, ens fem una idea de com era la vida a l'Horta. El projecte de túnel sota les vies de la FGV fou, finalment, el millor exemple de com es pot governar sense la gent. Destinat a eliminar el pas a nivell del carrer Antic Regne de València, es construiria amb els diners de l'especulació, en contraprestació dels favors rebuts i per a major glòria del Senyor Alcalde. Però només era quelcom que inaugurar: anava a ser estret i costerut i, per a creuar-lo a peu, només tindria escales. Les cadires de rodes, Els carrets dels xiquets o de la compra, s'haurien de carregar al llom. La gent esclatà finalment i l'Ajuntament, 'sempre atent a la voluntat popular', retirà el projecte. Pensem que és hora de fer les coses d'altra manera. Hem de buscar solucions d'habitatge i, a la vegada, defensar el nostre entorn de l'especulació. Hem d'obrir l'Ajuntament a la gent. Hem de fer que els diners públics deixen d'eixir de les butxaques de molts, no de tots, per a anar a les d'uns pocs. Tots eixos diners han de servir per a generar millores necessàries. Hem d'aprendre la nostra història. Hem de conèixer la nostra cultura, que ens uneix a totes les terres de parla catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Hem de conviure tranquil.lament amb tota la gent que arriba al poble, siga d'on siga, tant si viuen a l'adossat amb garajo com si ho fan al vell pisset de lloguer. T'esperem.