Una i altra vegada, ens diuen que s’ha acabat això de viure per damunt de les nostres possibilitats.  És la resposta de sempre ens diuen quan ens lleven serveis públics amb l’excusa de la crisi.

El que passa realment és que es continuen gastant els diners.  Per exemple, per a pagar el que deuen i apareix de colp.  Al Ple de maig, això passà amb 77.000€ en forma de romanent de tresoreria negatiu, una manera de dir que aquests diners s’han gastat i, sorpresa, ja no estan (les maneres de dir les coses al revés s’han posat molt de moda amb la crisi, sobre tot des de que governa el PP).

També passà amb 18.000€ en factures dels anys anteriors, que han aparegut ara, i amb els 57.700€ en factures pendents de reconeixement que figuren a l’informe d’intervenció sobre morositat del 1er trimestre del 2013. Es sumen als més de 400.000€ de desviació acumulada respecte al Pla d’estabilitat pressupostària, que seguirà creixent a mesura que isquen més factures dels calaixos.

També es gasten aquests diners pagar sentències, que sempre són en contra de l’ajuntament.  Ha estat el cas de la Modificació de Crèdit MC 3/2013, per a traure els 200.000€ que s’han de pagar per les expropiacions de la ronda sud entre 1996 i 1998, quan es quedà terrenys urbanitzables i els pagà a preu de rústics.  Com ja sabreu, seran aquests 200.000€ cada any, fins que s’acabe de pagar el que encara es deu dels 4 milions d’euros que ha generat tot això.

No es retalla en despeses que no beneficien el conjunt del poble, com la privatització de les piscines municipals amb beneficis garantits per l’empresa adjudicatària (que eixiran dels impostos).  Això si, s’ha aprovat un canvi del plec de condicions per a que, en cas que aquesta empresa no pague els treballadors i treballadores, no puguen reclamar que pague l’Ajuntament.  És com fan servir la crisi: beneficis per a l’empresa privada a costa nostra si, però garanties laborals no.

La sort ens ha lliurat d’haver de pagar un carrer que sense utilitat.  Anaven a allargar el carrer Comptes de Parcent fins a la vora del barranc (semblaria una broma, com si ens convidaren a saltar).  Amb la crisi ho anaven a fer igualment, i s’anaven a menjar altre tros d’horta amb els diners que ens diuen que no tenim, i tot per a forçar les normes d’urbanització i que es poguera construir una parcel·la xicoteta.  Fins i tot, ja s’havien gastat 12.000€ en estudis i documentació.  Insistim: molts diners de totes i tots per a un benefici particular que, afortunadament, no es gastaran perquè la parcel·la ha canviat de mans i ja no fa falta.

Tots aquests diners ixen d’on sempre.  S’eliminen despeses de personal que han servit per a contractes temporals.  També s’eliminen partides pel manteniment de carrers i compra de mobiliari urbà, mentre es deixen coses per fer com canviar les llums dels carrers, que es van gastant a poc a poc i, quan arriba la nit, s’encenen i s’apaguen constantment, un al costat de l’altre. 

L’alternativa està en un pressupost que pense en les persones i que relegue eixe deute odiós per a poder fer el que ha de fer un poder públic: redistribuir la riquesa per a que les necessitats bàsiques del poble treballador estiguen garantides.