Els agrade o no, la CUP continua treballant pel poble.

23/03/2013

Esmorzar amb Eudald Calvo. 

 

El diumenge 24 de març, a les 11:00, la CUP d’Almàssera organitza un esmorzar amb Eudald Calvo, regidor de la CUP d’Argentona (Maresme).  Es farà al Casino de la plaça Major i està obert a l’assistència de qui vulga participar.

 

Per a que la ciutadania d’Almàssera puga saber d’aquest esdeveniment, hem fet una enganxada de cartells.  És un mitjà d’informació accessible per a totes les persones i una forma lliure de generar aquesta informació, sense censures ni limitacions per l’exigència de grans despeses. 

 

És molt més ecològic que les tirades de follets o bolletins, que consumeixen grans quantitats de paper i tinta i s’han de repartir un per un.  Es poden retirar fàcilment quan ja han fet la seua funció i mai embruten, a diferència d’altres tipus de cartells “permesos” com els dels circs que esclavitzen animals, amb els que empaperen metres i metres de parets cada temporada, o els de la tortura taurina de l’estiu passat, que encara es poden veure pels carrers on s’ha fet.

 

Mentre fèiem aquesta enganxada poguérem seguir les evolucions d’un cotxe de la policia local que ens buscà durant molt de temps i que, finalment, ens trobà.  Dos agents ens identificaren i ompliren un informe sobre els fets. 

 

Es tracta de tot un desplegament de mitjans i recursos d’un ajuntament que es manifesta en ruïna, amb responsables que anuncien el seu temor per haver de tancar el poliesportiu o la casa de cultura o per no poder pagar la llum.  Si que tenim diners, però, per a que una patrulla de policia pegue voltes pel poble durant més d’una hora a la recerca i captura de gent que enganxa cartells informatius.

 

I tot per a complir amb les amenaces llançades per membres de l’equip de govern de l’Ajuntament.  El PP vol posar fre al procés que s’ha obert al poble, amb un seguit de debats i conferències obertes i organitzades i que estan generant dinàmiques que no els agraden.

 

L’esperit del amants de la jerarquia  a la jerarquia s’aplica amb normatives que, tirant de policia, converteixen la ciutadania en persones súbdites que han d’obeir, i en tot cas, exercir les seues llibertats només quan tenen permís i amb tots els límits que aquests “demòcrates” els vulguen imposar. 

 

Si realment foren demòcrates, gastarien els diners que es gasten en policia en habilitar espais pels cartells informatius, o deixarien de tancar les instal·lacions municipals a les veus que no els agraden. 

En tot cas, ja no hi ha marxa enrere.

 

Afortunadament, aquestes veus hi són i ja no les poden callar.