Sessió maratoniana fins a prop de les 3 de la matinada protagonitzada pels desastres del passat i els pegats al pressupost de 2010, tres anys prorrogat per un equip de govern en minoria i sense capacitat de consens, que treballa d’esquenes a la ciutadania i al Ple.

Comença, una vegada més, amb els desastres de l’especulació immobiliària.  La desestimació del pla de reforma Interior de la unitat d’execució 12 amaga un projecte heretat dels temps on el creixement urbanístic passava per sobre de tot i fóra com fóra.  Com que, a la part de la zona industrial més propera al poble havia quedat despenjat un terreny molt xicotet que no podia obtindre el permís d’edificabilitat, cercaren forats legals i els trobaren en la forma d’allargar el carrer Comptes de Parcent fins al barranc del Carraixet com si fora una aigüera.

Un carrer cap enlloc i fet sobre terrenys d’horta per a forçar les normes sobre construcció.  Es feren i pagaren els estudis arqueològic, d’inundabilitat, acústic i d’impacte ambiental, amb un cost de quasi 12.000€.  Ara, el propietari del solar més gran ha comprat eixa parcel·la xicoteta i les ha unificat, fent innecessària aquesta maniobra.  Ja s’han començat els moviments de terres per a obrar.  Del que es tractava era de certificar el que ja és una realitat.

De nou, l’equip de govern ven aquesta maniobra, sempre destinada a facilitar els interessos especulatius urbanístics amb diners públics, com si es tractara d’un estalvi en la construcció del vial.  S’aprova amb els vots a favor del PP i Bloc-Compromís, que valora el fet que no s’haja de destruir l’horta. 

Després, un altre capítol de la privatització de les piscines municipals.  És una modificació del plec de condicions per a que quede molt clar que els treballadors i treballadores estaran a mercè de l’explotació laboral de l’empresa adjudicatària, per a que la seua contractació quede circumscrita a l’àmbit laboral i fora de l’àmbit administratiu.  L’exemple que posa l’alcaldessa és molt clar: si, en el futur, es donara el cas que l’empresa adjudicatària fa fallida sense haver pagat els salaris, cal que les persones treballadores no puguen reclamar el deute a l’ajuntament.  Altra gran mostra dels avantatges de la privatització.

S’aprova amb els vots favorables del PP[1] i UxA, que vol mantindre la coherència amb el seu suport al plec de condicions inicial.  EUPV mostra el seu rebuig a la privatització i torna a reclamar un canvi cap a la gestió directa, sense èxit. 

Els següents punts evidencien l’abandó del mercat municipal, altre projecte dels temps del balafiament en forma d’un edifici que mai ha tingut un aprofitament real.  Es volen demanar els dictàmens preceptius al Consell Jurídic Consultiu per a resoldre els contractes de 5 llocs del mercat, sense ús correcte i continuat (per una banda els 10, 11 i 12; per altra els 3 i 4).  Només es disposa d’una garantia que poder destinar a indemnització per l’incompliment dels tres primers.

Les peticions s’aproven per unanimitat, acompanyada de l’oposició que es busquen formes urgents de donar vida a aquest equipament.  EUPV es lamenta que aquesta iniciativa no s’haja culminat, ja que la reclamen des de juny de 2011.

Arriben els primers pegats al pressupost, un brindis al sol que ni tan sols cola com a declaració d’intencions i que, a més, està tres anys prorrogat.  La modificació de crèdit MC2/2013 pretén dotar la pobre partida de serveis socials amb 34.000€ que figuraven en les de subvencions per a llibres escolars i bons de guarderia, que les retallades han convertit en somnis del passat. 

Per la seua banda, l’MC 3/2013 vol dotar 204.615€ per a pagar les sentències de la ronda sud, amb la que s’ha de fer front al pagament de quasi 3 milions d’euros per propietats expropiades molt per sota del seu valor.  Hem de recordar que ja s’han fet operacions d’aquest tipus per més d’un milió d’euros contra partides d’obres i millores, algunes previstes als pressupostos des de 2001 i que ja no es sap quan es tornaran a pressupostar.  S’agafem de la partida per a mobiliari de la plaça Major, per una banda, i de les de millores de sol urbà i obres i inversions (desviament de sèquies) que, segons informa l’alcaldessa, son obres realitzades amb fons avançats per l’ajuntament i de les quals s’ha rebut ara la part corresponent a subvencions. 

L’oposició torna a assenyalar cap als intents d’imposar un pressupost per part del PP, que mai ha volgut dialogar, com a la causa d’aquest tipus d’operacions absurdes amb les previsions pel 2010, totalment allunyades de la trista realitat actual, com a marc de referència.  Són moviments que es donen per inevitables i que sempre tenen el mateix format: no es redueix la despesa, que passa de les inversions, el manteniment i la redistribució social al pagament de deutes acumulats.  Els projectes de pressupost del PP també fan de l’ajuntament un mecanisme de transferència del que paga la ciutadania cap als bancs a través d’eixos deutes.  L’alternativa està en un pressupost que pense en les persones i que relegue eixe deute odiós per a poder fer el que ha de fer un poder públic: redistribuir la riquesa per a que les necessitats bàsiques del poble treballador estiguen garantides.

S’aproven aquestes operacions amb el vot a favor del PP i l’abstenció de l’oposició excepte EUPV, que vota en contra.

La modificació de les bases d’execució del pressupost  barreja dues qüestions molt distintes.  La de la base 22 consisteix en reduir totes les formes de pagament acceptades fins ara a una sola, la transferència bancària, amb la intenció, segons l’equip de govern, d’establir una autolimitació que no permeta cedir davant les pressions de les persones creditores.  Molt sovint, aquestes pressions es traduïen en pagaments per xec o en efectiu que no s’ajusten a la prelació de pagaments i que generen objeccions de la Intervenció.

Pel que fa a la base 9, es vol que definisca la partida de recaptació com a no ampliable, al contrari del que succeeix ara.  Des del moment en que la gestió de la recaptació ha passat a mans de la Diputació de València, no és necessari que el pressupost estiga condicionat per aquesta possibilitat d’ampliació.

És estrany que es plantegen aquestes dues qüestions tan distintes en una sola proposta per a votar conjuntament.  La modificació de la base 22 és acceptable, malgrat ser poc necessària (eixa autolimitació es pot posar en pràctica actualment, ja que el pagament per transferència està recollit entre les opcions de la base vigent).  Per altra banda, serviria per a posar fi a les pràctiques comuns de l’equip de govern en sentit contrari: als últims tres mesos, s’ha fet servir molt sovint el sistema de pagament a justificar mitjançant efectiu o xec bancari.

Per contra, la modificació de la base 9 es el corol·lari de l’externalització de la recaptació.  L’ajuntament, després d’incrementar la pressió fiscal, vol recollir els ingressos a través del Servei de Gestió Tributària (SGT) de la Diputació, que fa el treball brut.  Es renuncia al control d’eixa recaptació i s’interposa altra figura entre l’Ajuntament i la ciutadania, en contra de la transparència i de l’accés a una informació directa i actualitzada. 

El propi SGT[2] diu que la seua gestió suposa “un estalvi important de personal, de mitjans tècnics i de temps dedicat a aquestes tasques”.  Un ajuntament que es planteja acomiadar 14 persones treballadores elimina treball directe i el trasllada a altra entitat que no treballarà debades: cobrarà, entre altres comissions, el 4% del total a recaptar per l’impost de vehicles o l’1’5% de l’IBI, així com la meitat del que coste l’actualització dels cadastres[3].

La modificació s’aprova amb el vot de qualitat de l’alcaldessa.  La votació havia quedat empatada amb 6 vots a favor: els 5 del PP i el del Bloc-Compromís, que considerà que es tracta de qüestions tècniques sense més rellevància, i 6 en contra de PSPV-PSOE, UxA i Esquerra Unida.  Prèviament, aquests grups havien demanat el PP que reconsiderara la qüestió i separara els dos punts, però l’alcaldessa es va negar a fer-ho.

El Decret 219/2013 estableix l’adhesió de l’Ajuntament al programa de la Diputació de València La Dipu et beca 2013.  El programa ofereix llocs de formació per un període de dos mesos, remunerats amb 500€ mensuals, a persones estudiants de formació professional.  El nombre de beques es concedeix sobre un barem per nombre d’habitants que, aplicat a Almàssera, fa que li corresponguen 12.  La Diputació assumeix amb aquest programa el 80% de l’import de les beques (400€ al mes per beca i un total de 9.600€) i l’Ajuntament paga el 20% restant (100€ al mes per beca, 2.400€ en total)[4].

Com que la participació en el programa no està pressupostada, i donada la situació econòmica de l’ajuntament, Intervenció ha emés una nova objecció per falta de consignació d’aquests 2.400€.  El que fa l’equip de govern és plantejar al Ple l’alçament d’aquest inconvenient (tirar endavant amb el programa, malgrat que la Intervenció haja dit que no s’ajusta allò que les normes diuen que s’ha de fer). 

L’alcaldessa diu que l’equip de govern està capacitat per a assumir totes les responsabilitats, però que volen que els grups de l’oposició es posicionen entre oferir treball i formació a persones joves o respectar les normes pressupostàries i de despesa.  Com que l’oposició s’estranya que s’haja tirat endavant el programa, amb la confirmació de les beques a les persones interessades, l’equip de govern respon que prefereix haver de recular i tornar a cridar una a una aquestes persones a renunciar d’entrada al programa de beques, que imposava uns terminis d’adhesió.

Només es tracta d’una maniobra per a obtindre el vot contrari dels grups de l’oposició a unes beques, una frase curta que poder repetir en el futur, completament descontextualitzada.  Un ajuntament que ha planificat l’amortització de llocs de treball i que sempre opta per la privatització, com el cas de la piscina, o l’externalització, com en el cas de la recaptació, es vol presentar com a fomentador del treball amb unes beques de formació de dos mesos per a les quals, a més, s’han seleccionat les persones sense tindre en compte la seua situació econòmica.  No és coherent.

L’alçament de l’objecció s’aprova amb els vots del PP, Bloc-Compromís i Esquerra Unida.  Voten en contra PSPV-PSOE i UxA.

L’article 6 (Quota Tributària) de l’Ordenança Fiscal Reguladora de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica[5] (IVTM), està redactat erròniament: diu que “s’aplicarà un coeficient del 2’5%”, quan correspondria dir “s’aplicarà un coeficient de 2”.  Per una banda, l’article 95 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, al qual es fa referència a l’ordenança, diu que aquest coeficient no pot ser superior a 2.  Per altra, s’ha de corregir l’error tipogràfic que el presenta com un percentatge i no com un coeficient de ponderació.  Hem de tindre en compte que un coeficient 2 equival a un percentatge del 100%.

La llei fixa un import mínim de l’IVTM per a cada tipus de vehicle i, després, permet multiplicar aquest import per un coeficient de ponderació que, com a màxim, pot ser de 2.  És a dir: no es pot cobrar més del doble de l’import mínim.  L’ajuntament d’Almàssera cobra eixe import màxim des del dia que s’adonaren que les pretensions de cobrar encara més no s’ajustaven a llei.  La modificació s’aprova per unanimitat, després que el PSPV-PSOE demane que, quan es faça, es motive l’aplicació d’aquest coeficient màxim.

El dos punts següents van entrelligats.  El primer és un exemple dels eufemismes que els partits d’estat utilitzen per a poder negar el que estan fent.  En aquest cas, és una d’aquestes afirmacions per negació que tant agraden al PP, i que permeten convertir un dèficit de tresoreria, un saldo negatiu, el fet de gastar més del que hi ha,  en un romanent de tresoreria negatiu.  L’informe de liquidació del pressupost de  2012 xifra aquest forat de la caixa en 77.000€. 

La solució que planteja l’equip de govern és la de sempre: la declaració de partides del pressupost com a no disponibles per a compensar aquest “romanent negatiu”. Altra vegada, diners pressupostats per a unes determinades despeses s’eliminen, perquè els diners que tenien assignats tapen eixe forat de la caixa que s’ha fet amb xecs i disposicions en efectiu que sempre van acompanyades de les corresponents objeccions d’intervenció.

Les partides elegides són de l’àmbit de les remuneracions de personal: “altres retribucions bàsiques”, “altres remuneracions” i “productivitat”.  Sumen 77.427€ i no es paguen des de la irrupció de les retallades, però encara figuren al pressupost prorrogat.  La partida d’altres remuneracions havia estat destinada a fer front al salari jove, un programa que no es convoca des del 2009.  Generava la contractació en pràctiques, per a obres i serveis d’interés general, de persones menors de 30 anys i amb els costos de contractació (incloses les cotitzacions a la Seguretat Social) subvencionades pel SERVEF.  La partida que figurava al pressupost del 2010 era per a pagar els salaris de la gent contractada des de 2009.

El següent punt, Reconeixement Extrajudicial EXP REC 2/2013, implica l’aprovació de factures pendents d’exercicis anteriors que sumen 18.360’88€.  Només una de les factures és de finals del 2012; les altres són del 2011 i, fins i tot, del 2010.

És un bon exemple del camí de les retallades.  Per una banda, els sous i prestacions laborals desapareixen com la redistribució social (educació, sanitat, assistència…).  Diuen que desapareix per a reduir despesa, però el que fa és anar a pagar deutes que brollen dels anys anteriors i del que es filtra ara.  En aquest cas, es continuen gastant el que no s’hauria de gastar: per una banda, 77.427€ que eren per a personal i el personal no va a rebre, i per altra 18.360’88€ que, amb tota seguretat, refaran el forat de tresoreria que anomenen romanent negatiu.

Davant el desviament de més de 400.000€ del pla d’estabilitat pressupostària i la falta d’un pla econòmic financer, el govern municipal torna a insistir en que tot plegat és conseqüència del dèficit de més d’1’8 milions d’euros que s’arribà a acumular.  Els acords s’aproven amb els vots del PP i l’abstenció de tots els grups de l’oposició, que aprofiten per a preguntar quantes factures queden per eixir del calaix.  El silenci és la resposta que reben.

Amb aquesta situació econòmica, tot el que farà l’ajuntament és esperar que arriben diners en forma d’engrunes, com els del següent punt: un conveni de col·laboració amb el Patronat Provincial de Turisme València Terra i Mar per a la III Fira Autonòmica de la Xufa.  Són 3.000€ que suposaran el 100% del pressupost, perquè l’ajuntament no pot assumir ni un euro si no és en forma de factura que aparega dos anys després.  S’aprova amb els vots del PP, UxA i Bloc-Compromís.  PSPV-PSOE i Esquerra Unida s’abstenen.

A l’inventari general de bens i drets a data 31/12/2011, aprovat al Ple del 26/11/2012 (ja era una modificació[6]) s’han detectat errors de redacció i càlcul, a més d’omissions en la incorporació de noves adquisicions.  Aquests errors i omissions impliquen diferències que, segons l’alcaldessa, es tradueixen en més de 270.000€ de diferència al valor total d’increments i de més de 400.000€ al import total del balanç.  S’aprova amb els vots del PP i l’abstenció del conjunt de l’oposició.

La moció del Bloc-Compromís “Per la moratòria en el pagament, reestructuració i auditoria del deute públic” reclama una forma de fer front al deute que siga respectuosa amb els drets humans en un moment on molta gent necessita desesperadament el suport de la resta.  Com s’ha vist al Ple, el deute il·legítim no només passa per davant d’aquestes necessitats, sinó que genera interessos abusius i obligacions que han de ser liquidades immediatament, a costa de la despesa social que en encara resisteix.

La moció reclama una auditoria ciutadana del deute públic per a quantificar el deute il·legítim i establir les responsabilitats civils i penals per la seua generació; una reforma fiscal per a establir impostos progressius i  una reforma constitucional en sentit contrari a la que pactaren PP i PSOE, i que traslladaria la preferència en la despesa del pagament del deute a les necessitats socials. 

S’aprova amb els vots de l’oposició i l’abstenció del PP.  L’ajuntament traslladarà l’acord del Ple a les institucions que haurien de tirar endavant aquestes propostes.

Finalment, arriben els punts on l’equip de govern “dóna comptes” sobre diverses qüestions i aten els precs i preguntes de l’oposició i dels ciutadans i ciutadanes pressents.  Els comptes són sobre sentències que, com és habitual, són en contra dels interessos de l’Ajuntament.  La primera és del TSJCV sobre un recurs de Vodafone per les taxes a les seues antenes de telefonia, que deixa l’ordenança fiscal sense efecte. 

La segona és un contenciós administratiu a favor d’IMESAPI, una gran empresa d’àmbit estatal que s’ha fet contractes per manteniment d’enllumenat, fonts, vies públiques i altres serveis.  Els que té a la ciutat de València estan prorrogats des del 2002 i generen un gran nombre de despeses injustificades[7].  Els problemes generats pel que mantenia amb l’Ajuntament d’Almàssera han generat una condemna al seu favor pel deute que reclama de 70.900€ més 7.000 d’interessos.  Ens estalviem, segons ens informa l’equip de govern, les costes judicials de les dues desfetes.

Més conseqüències del passat i, altra vegada, per via judicial.  Les persones responsables del nostre ajuntament han acumulat tot un seguit de decisions arbitràries sense base, encapçalades pel milionari fiasco de la ronda sud, i el poble paga les conseqüències molts anys després.  Nosaltres comencem ara a patir les primeres fases d’quest tipus de decisions amb les multes per exercir els nostres drets ciutadans.

El despatx extraordinari sobre l’informe de d’Intervenció sobre morositat corresponent al primer trimestre del 2013, que ofereix un total de 57.700€ en factures pendents de reconeixement.  Més factures que tornaran a eixir en el futur i que s’acabaran saldant amb romanent negatiu de tresoreria o amb compensacions contra partides eliminades per les retallades.

En precs i preguntes, el protagonisme correspon a dues qüestions:

1. La situació dels animals del Museu de l’Horta.  El PSPV-PSOE planteja aquesta qüestió, després de rebre informacions que els animals només mengen 3 vegades per setmana.  Ha contactat amb Iniciativa Animalista, que està coordinant el refugi de diversos d’aquests animals a santuaris com Feeling Free Sanctuary de València i Santuari Gaia, del Principat.

El sr. Belencoso diu que el menjar “s’adquireix” a l’empresa LEVANTEX i que el problema es genera per un sac (són molt grans, de més de 100kg) en males condicions.  Posteriorment, hem confirmat per diverses fonts, incloses les persones responsables de LENVANTEX, que el menjar no es compra, sinó que l’empresa el dona gratuïtament, i que es tracta dels sobrants en el procés de producció (restes de la separació del gra de la palla, de l’assecat, de l’embalatge, etc).  Aquests sacs no comercialitzables tenen un gran contingut de menjar aprofitable barrejat amb els residus de producció.  El sac en males condicions, en realitat, només contenia brutícia i restes de neteja i fou entregat per error al personal de manteniment de l’ajuntament, que dilluns 03/06/2013 anava a recollir un sac amb menjar.

En qualsevol cas, el que ha quedat clar és que l’Ajuntament d’Almàssera manté animals captius amb la intenció de generar una atracció, però que no té capacitat de garantir ni tan sols la seua alimentació si no és per via de les donacions d’aliments.  Aquesta irresponsabilitat normalitzada envers els animals no humans s’ha d’acabar i, per això, s’ha de garantir l’estada en condicions dels animals d’aquest xicotet zoo o, el que seria més just, la seua supressió.

2. Multes per enganxar cartells a la gent de la CUP d’Almàssera.  Després de l’entrega del nostre escrit als grups municipals, Bloc-Compromís planteja que s’han de deixar sense efecte les sancions i PSPV-PSOE, UxA i Esquerra Unida donaren suport a la proposta.  En la nostra intervenció, ens refermàrem en allò que diu l’escrit i, de nou amb el suport de tots els grups, tornàrem a reclamar que s’autoritzara la instal·lació de panells informatius, segons la proposta de l’Associació de veïnatge Carraixet. 

L’equip de govern tornà a deixar clar que la seua intenció és impedir que es puguen enganxar cartells amb informació que no l’interessa que arribe al conjunt de la ciutadania.  La seua única resposta fou que la proposta es manté en estudi, i que les peticions de revocació de les sancions també seran estudiades.

3. Escrit presentat al Ple.

La gent de la CUP d’Almàssera que fou identificada per la policia local la nit del 22/03/2013, mentre caminava pel carrer de l’Estació, ha començat a rebre multes de 50€ per infringir l’article 9 de l’ordenança municipal de policia i bon govern.  El motiu de la multa és la col·locació de cartells en via pública i en lloc no destinat per a aquesta fi. 

Insistim que les identificacions es feren a persones que caminaven pel carrer i que no estaven enganxant cap cartell.  Es dóna la circumstància que algunes de les persones identificades no participaren de cap enganxada de cartells aquella nit.

Crida l’atenció que la multa faça referència a un possible lloc destinat a l’enganxada de cartells, ja que no existeix.  No podem rebre informació ni exercir el nostre dret a la lliure opinió si no tenim el vist i plau de “l’autoritat”, que ens sanciona quan ho fem amb motivacions que arriben al cinisme de parlar d’alternatives que ens són negades.

Som gent del poble que volem fer política des de baix, i que no creiem que la democràcia siga votar cada 4 anys i, a més, sense accés a una informació necessària però que no convé a qui ens governa.  Som objectius del que aquests governs decideixen: hem pagat habitatges diminuts a preu d’or per l’especulació immobiliària i la banca rescatada, a qui paguem amb dificultats hipoteques per a tota la vida.  Paguem impostos de tota classe que ens cauen a sobre de totes bandes, com l’IVA, la taxa de fem o el TAMER.  La majoria no tenim treball i molts i moltes ja no  cobrem cap prestació.

No tenim diners, ni per a butlletins per a deixar en cada bústia ni per a multes injustes.

De moment, no tenim representació política, ni accés al finançament de partits, ni subvencions públiques a través de fundacions i altres mecanismes, ni finançament il·legal que ens arribe d’eixa especulació immobiliària o d’eixa banca rescatada.  No tenim sous pels càrrecs de l’administració i de representació política, amb dietes i altres beneficis, i no tenim segons sous de partit.  Cap company ni companya ens cita en un bar per a donar-nos sobres farcits de bitllets de 500€.

Malgrat això, tenim dret a fer sentir la nostra veu, i ho anem a fer.  Rebutgem aquestes multes i emplacem a les forces polítiques representades al Ple per a que ens donen suport.  Volem que, d’una vegada, la democràcia siga de veritat.