a) La piscina.  El Ple entrà en matèria amb el conjunt de mesures destinades a tornar a posar en ús les piscines municipals, tancades des de que l’anterior empresa responsable deixà aquesta l’activitat, segons declarà, per les pèrdues que la seua gestió acumulava.

El plec de condicions per a licitar la gestió privada de s’aprovà amb els vots del PP i d’UxA, que per davant de les seues objeccions situà l’objectiu de reobrir les piscines.  Es complementà amb una revisió de les tarifes, totes incrementades en un 10% amb el vot del PP i les abstencions del Bloc i UxA, i amb la reforma del reglament d’ús per a donar preferència a les persones empadronades al poble (amb l’única abstenció d’EUPV).

Totes les facilitats per a aconseguir una empresa licitant, amb un contracte que li garantirà 8.300.000€ per 25 anys, més de 300.000€ anuals.  Els informes tècnics defensen que aquest termini és el necessària per a l’amortització de les inversions que ha de fer l’adjudicatària, donada la degradació de les instal·lacions durant l’anterior etapa i el període en que han estat inactives.

El contracte inicial serà per 15 anys i es podrà allargar fins al 25 amb renovacions anuals, i l’adjudicatària no haurà de pagar cap cànon anual per l’aprofitament de les piscines (només s’aplicarà cànon al servei de bar, i només seran 1.200€ anuals).  En cas que siga necessari, es podran acordar subvencions anuals per a acontentar-la i evitar que seguisca els passos de l’anterior, i això aniria unit a nous increments de tarifes.

Per a l’equip de govern, la gestió privada és l’única viable malgrat l’experiència prèvia, que no ha mostrat cap viabilitat.  Tenim exemples propers de nyaps importants com els de les piscines municipals de la Rambleta i Torrefiel a València, on les empreses privades han mantingut el negoci sense fer el manteniment adequat fins que les avaries s’han multiplicat i, aleshores, han marxat i la Fundació Esportiva Municipal de la ciutat s’ha vist obligada a assumir les inversions i la gestió.  En el nostre cas, la piscina més cara de l’Horta Nord, on s’arribà a fer una inversió de 120.000€ en plaques solars que mai han funcionat, haurà de pujar tarifes per a mantindre eixa gestió privada que no ofereix cap garantia.

La gestió directa és perfectament viable.  Permetria oferir el servei amb un pressupost que no hauria d’incloure la plusvàlua que s’apropien aquestes empreses amb beneficis garantits i subvencions; es garantirien llocs de treball i les tarifes serien més justes.  L’equip de govern repeteix una i altra vegada que és il·legal recol·locar persones treballadores d’altres serveis a la piscina en cas de gestió directa i, poc després, defensa que s’han d’eliminar 14 llocs de treball de la seua plantilla.  No volen parlar d’alternatives, ja que és molt millor que l’empresa garantisca persones treballadores explotades, mal pagades i sotmeses, tot a l’empara de les lleis laborals vigents.

b) Ecoparc.  S’acordà, per unanimitat, que l’EMTRE assumisca definitivament la gestió de l’Ecoparc d’Almàssera, del qual s’havia fet càrrec provisionalment mesos abans.  Segons l’alcaldia, això suposa un estalvi pel poble de 40.000€ anuals.

L’EMTRE és l’entitat que integra els municipis metropolitans, a través de la qual s’ha imposat a la ciutadania la TAMER, una taxa abusiva pel tractament de residus que, a més, ens cobra Aigües de València a través del rebut de l’aigua.  Si amb això no fora suficient, amb aquesta taxa no assumeixen ni de bon tros tot el que costa la gestió de residus, i seguim pagant partides com aquesta, que continuà eixint dels pressupostos municipals durant molts mesos en els que ja estava en vigor el robatori de la TAMER.

c) Demolició i subhasta de l’edifici de l’avinguda Blasco Ibañez, a tocar de la rotonda dels Peixets. Amb els vots a favor del PP i UxA i l’abstenció de la resta de grups, s’aprova intervindre definitivament per a demolir aquest edifici declarat en ruïna per defectes estructurals, desallotjat fa anys i que ha estat expropiat i ampliat amb altres parcel·les pel darrere.  El model és el de subhasta del solar per a que l’empresa interessada en alçar obra nova assumisca els costos de demolició.

És una mostra dels resultats de l’especulació urbanística, que ha deixat al nostre poble penyores de diverses èpoques.  Durant els anys del desarrollisme franquista s’alçaren finques d’habitatges pobres per a aprofitar-se de la gent que arribava a treballar sense parar per a deixar la fam enrere.  Sense cap control, les promotores feren una fortuna amb materials barats i de mala qualitat que no han resistit.  Tenim com a mostra moltes finques rehabilitades per aluminosi que s’han emportat els estalvis de la gent, un solar just al davant de l’Ajuntament i aquesta finca fantasma a l’entrada del poble, a més de l’edifici del carrer doctor Peris que s’enfonsà i matà dues persones. 

Just a tocar, està la petjada del nou desarrollisme.  Altres o les mateixes promotores, i també sense cap control, han especulat amb el sol fins a enfonsar el sistema que ens fa culpables a nosaltres i que ens diu que els nostres impostos no ens donen dret a serveis bàsics perquè hem de pagar la seua crisi  Dues etapes, els mateixos culpables i les mateixes víctimes.  Hem d’aconseguir que l’error no es torne a repetir, i això només es fa si ens empoderem i repartim els fruits del nostre treball, eixe que sempre han convertit en els seus beneficis.

d) Morositat.  Com estableix la Llei 15/2010 de lluita contra la morositat, es presenten els informes corresponents al 2n, 3er i 4t trimestre de 2012.  L’equip de govern passà de puntetes i l’oposició donà dades: morositat mitjana de 14 mesos al 2n trimestre, de 18 al tercer i de 19 al 4t, tancat amb un deute de 139.421€ en factures de proveïdors comptabilitzades.

Aquesta espiral de creixement que contrasta amb l’objectiu de reduir la morositat a 30 dies.  Altra exemple de la “bona gestió” del Partit Popular, que no fa altra cosa que refugiar-se en la falta de liquiditat generada per la crisi.

e) Mocions.  El PP presentà una moció sobre el 8 de Març, Dia de les Dones, aprovada amb tots els vots excepte el d’EUPV, que es va abstenir.  Ens cridava a lluitar pels seus drets i la igualtat efectiva i ens conjurava, literalment, a “valorar si existeixen discriminacions de gènere”. 

No ens costarà trobar-les a un món laborals on les dones són discriminades descaradament amb salaris més baixos pel mateix treball, barreres per a la promoció i una legislació laboral pensada per a l’explotació obrera, on no hi ha espai per a la conciliació familiar de la gran majoria de dones que han d’assumir la cura de fills i filles i de persones majors o malaltes. Tampoc ens costarà trobar-les a una societat que acumula desenes de mortes anuals per terrorisme masclista, o que intervé les seues vides i els seus cossos amb normes com la prohibició de la interrupció voluntària de l’embaràs o la imposició de la custòdia compartida en cas de divorci.  Si el PP d’Almàssera les troba, podrà reclamar rectificacions al seu partit, que és responsable de moltes d’aquestes desigualtats per acció o omissió.

La moció sobre el centre de Salut, presentada pel PSPV, s’aprovà amb els vots a favor de l’oposició.  Posa l’accent en el servei de pediatria, que no disposa d’espai ni de personal per a atendre la població d’Almàssera i que, a més, és compartit amb Bonrepós i Mirambell.  També és necessari un servei de geriatria dotat de recursos per a solucionar la situació de moltes persones majors desateses.  El PP, que s’abstingué, declarà que totes aquestes reclamacions ja havien estat elevades a la Conselleria de Sanitat.

EUPV presentà una moció contra la corrupció que, juntament amb la d’UxA sobre la transparència local,  provocà la irritació dels regidors i regidores del PP.  La primera, posant de manifest la corrupció generalitzada del PP a totes les instàncies de govern, reclamava mesures urgents de transparència i arribà a instar la dimissió de Rajoy i la convocatòria d’eleccions anticipades. 

S’aprovà amb el vot a favor de l’oposició i el vot en contra del PP, que aprofità per a dir que podria posar sobre la taula moltes irregularitats de càrrecs electes d’Esquerra Unida (només citaren un sobre nepotisme d’una regidora, que endollà un familiar a un ajuntament).  L’exemple, amb el que Juan José Fernández ilustrà la seua frase de la nit (de cada nit de Ple, aquesta vegada: “Vostés són poquets, però cundidors”) els val per a generalitzar davant la situació creada per un PP que compta amb antics presidents de comunitats autònomes i el seu infame tresorer fins fa pocs dies al capdavant de centenars de persones imputades en una llarga sèrie de casos de corrupció, amb tentacles que apareixen a tots els racons on es pogueren trobar fons públics i que arriben fins a la casa reial.

La segona reclamava mesures de publicitat dels ingressos dels regidors i regidores del poble, de cara a una ciutadania que veu com la corrupció afecta tots els partits d’esquerra, de dreta, de centre i nacionalistes (una generalització falsa perquè n’hi ha que no tenen casos de corrupció, com la CUP o l’esquerra abertzale).  S’aprovà per unanimitat, després que dos regidors del PP mostraren el seu neguit i la seua presa per votar i tancar el tema.

EUPV també presentà una moció contra la reforma de la llei d’administració local, amb la que el govern central pretén desmantellar el govern local, que també s’aprovà amb els vots de l’oposició i l’abstenció del PP.  Una moció conjunta de tots els grups de l’oposició, a proposta de l’Associació de veïnatge Carraixet, reclama un servei de metro adequat amb temps d’espera no inferiors a 10 minuts entre les 6 i les 22 hores.  FGV està a punt de perpetrar un ERO que deixarà al carrer unes 400 persones treballadores i desatén les més de 200.000 persones que cobreix la línia 5 del metro, amb retallades del servei que generen temps d’espera entre els 15 i els 40 minuts, mentre les tarifes pugen escandalosament.  El PP, que es tornà a abstindre, manifestà que aquestes demandes ja s’havien traslladat a la Conselleria d’Infraestructures i Transport.

Tancà aquest apartat una moció del PP per a impulsar la Festa dels Peixets, amb un llarg relat de la llegenda on apareixien uns inquietants peixos fluorescents al barranc.  Entre les propostes de la regidoria de festes estava la de demanar una missa major pel dia de la festa.  La moció s’aprovà amb els vots del PP i UxA, el vot en contra del PSPV i EUPV i l’abstenció del Bloc.

f) Actuació dels òrgans de govern local.  Destaca la intervenció del regidor del PSPV José Ruiz, que demanà explicacions sobre l’incompliment de diversos acords de Ple de fa mesos com el de dedicar un carrer a les Víctimes del Terrorisme o el de entregar una subvenció de 1.000€ a la Associació valenciana d’amistat amb Cuba.  La resposta de l’alcaldia fou que s’estaven envaint les seues competències ja que, segons la llei de règim local, és a ella a qui li correspon executar aquests acords. Amb la seua argumentació semblava deixar clar que no es sentia obligada pels acords del Ple, però la llei és clara al respecte: correspon al Ple fiscalitzar les tasques dels òrgans de govern i és obligació de l’alcaldia executar els acords de Ple. 

Altre exemple del grau de patrimonialització del poder que posa de manifest l’equip de govern del PP sorgí amb la petició des del públic, una vegada més, d’espais habilitats per a penjar cartells que informen el poble dels actes d’associacions i partits.  La resposta també fou la de sempre: “ho estudiarem”.

Mentre, la policia persegueix i multa les persones que intenten garantir l’accés informació i a espais de debat obert per a la ciutadania, com li passà a un grup de membres de la CUP d’Almàssera fa pocs dies.