Al Ple extraordinari d’ahir, dilluns 7 de gener, es tractà la més que difícil situació econòmica de l’Ajuntament d’Almàssera.  L’ordre del dia tenia 2 punts:

1. Sostre de despesa per a l’any 2013.  Imposat per les normes estatals d’estabilitat pressupostària, s’establí en quasi 3.660.000€, i s’aprovà amb el vot favorable del grup del PP, l’abstenció del Bloc i UxA, i el vot en contra del PSPV i EUPV.

2. Pressupostos del 2013.  Foren rebutjats amb el vot en contra del conjunt de l’oposició.

El debat.  Les conclusions són les següents:

- La intervenció de l’economia espanyola, el dictat dels mercats i les polítiques neocon que aprofiten la crisi per a incrementar l’espoli, s’han traslladat als ajuntaments com a un joc de fitxes de dominó. 

- Les normes d’estabilitat pressupostària fan que l’Ajuntament d’Almàssera ja no puga amagar les factures als calaixos i l’obliguen a gastar en funció del que s’ingressa, i això fa que s’ajunte la fam amb les ganes de menjar.  S’ha de pagar tot el que es deu amb menys diners, i això serveix per a dir que les obligacions passen per damunt les necessitats.

- L’ajuntament està ofegat.  La situació és equiparable a la d’un concurs de creditors i creditores, intervingut per una administració central que ens condueix a la fallida.  L’estat imposà el pagament de més de 3.800.000€ en factures pendents amb diners que aportà amb un crèdit ICO, i se’l cobra a través de la part dels impostos que es recapten a través d’Hisenda[1] i que han d’anar als ajuntaments.  Es queda la meitat d’aquests diners.

- Els impostos i taxes que recapta l’ajuntament, directament o a través dels serveis de la Diputació, no deixen de baixar malgrat els forts increments que ja ens han repercutit. 

- En temps de la bombolla, l’ajuntament expropià terrenys en zones urbanitzables pagant uns preus molt baixos en relació als de mercat.  Els beneficis no foren pel poble: l’especulació va fer negoci amb això.  Les conseqüències si que recauen en el poble: les persones denunciarien i les sentències foren al seu favor, amb indemnitzacions milionàries que ja no es poden ajornar més.  L’Ajuntament ha proposat un pla de pagament a terminis anuals de 200.000€ al TSJ, que encara no ha resolt al respecte.

- Així, s’han fet uns pressupostos amb una previsió de despesa de més de 3.100.000€.  És pràcticament la mateixa quantitat que la dels pressupostos anteriors, però amb una diferència important: els pocs diners de les partides de redistribució (beques escolars, ajudes per medicaments, formació, assistència, etc) es llencen íntegrament al pou sense fons del deute, per a omplir encara més les butxaques de l’especulació i la banca. 

Per què?  Dir que s’han de pagar els deutes és una forma de dir sense dir-ho que les necessitats de la gent passen a un segon terme, i que els impostos que paguem no ens retornaran, ni que siga per a cobrir allò més bàsic.  Només és una nova forma de seguir justificant el que sempre ha passat: que la major part del que paguem, i que tant ens constea de guanyar, mai tornarà.

Pel que fa als ajuntaments, primer ho amagaven deixant a deure.  L’alcaldessa, parlant en nom de l’equip de govern popular, explicà que Almàssera ha tingut pressupostos amb una despesa superior als 8.000.000€, i que es gastava això i més mentre es demanaven préstecs i les factures no es pagaven.  Els diners es filtraven per tota classe d’escletxes visibles com els bons sous de l’equip de govern, festes i dinars, tortura taurina i moltes més alegries de gent que gasta sense mirar quant queda a la cartera.

L’alegria permeté que es pagaren beques per a llibres i abonaments de metro per a facilitar la mobilitat de la gent gran, que hi haguera escola de persones adultes, diners per a assistència social, etc.  I com eren coses de l’alegria, sense mirar de guardar per a qui realment ho necessita, la cua de les ajudes ajuntava els senyors i les senyores amb els criats i les criades, qui arribava en Mercedes amb qui anava a peu.  No es mirava que hi ha gent que si necessita una beca de llibres o un abonament de metro i altra que no. 

Ara ve la seua crisi, i els deutes són el seu nou pretext.  La seua estranya explicació és que allò que abans era res i mai, gràcies als bancs, ara és tot i ja per culpa de la crisi.  Per això ha de llevar despeses amb tot el dolor del seu cor, i sempre lleven les mateixes.  L’alcaldessa explicà que, en la situació actual, “poquets serveis pot prestar l’ajuntament” (ho reduí tot a les activitats del poliesportiu i del centre cultural). 

En el debat sobre els pressuposts, que són una previsió que mai es compleix, que no són altra cosa que un discurs sobre el paper semblant a un programa electoral, l’equip de govern reptà l’oposició a dir-li de quina partida retallarien per a no eliminar tots eixos serveis públics, donant per establert que no hi ha altra opció que pagar el deute odiós, adquirit i utilitzat en contra dels interessos del poble.  La resposta està ben clara.

Primer el que va primer.  No és cert: el deute de la societat és amb el conjunt de la gent, que ha d’estar primer.  Hem d’assumir la fallida de les velles formes de fer i començar de nou.  Hem d’agafar els diners, pocs o molts, i els hem de destinar a allò que és prioritari: les persones sense treball ni ingressos, les que no tenen per a allò que és més bàsic, les grans, les que poden perdre la casa a mans de la banca que funciona amb els nostres diners, la gent gran, la gent amb mobilitat o funcionalitat diversa… 

Primer està la sanitat, l’educació o la garantia d’una renda mínima, especialment a través de les prestacions socials per redistribució dels recursos de totes i tots.

Eixe deute, que abans s’amagava sota l’estora i que ara sembla una bomba de rellotgeria que s’ha de desactivar immediatament, no és el deute del poble treballador.  El que hem de fer és expropiar l’espoli especulatiu (els interessos) i ajornar el pagament del capital fins que la recuperació dels ingressos ho permeta, amb un pla de pagaments a terminis com el que l’ajuntament d’Almàssera li ha demanat al TSJ. 

Us heu fixat que es pot demanar un ajornament de deute si la gent creditora no forma part del programa d’espoli general?  Aquesta gent, que s’ha atrevit a no admetre que els deixaren sense un euro de l’especulació amb les seues terres, si que s’haurà d’esperar a cobrar.  Aleshores, Botín, Bankia i companyia, amb “els mercats” al seu darrere, també poden esperar.